Revistes educatives

En una sessió de seminari en Jorge ens va deixar uns quinze minuts aproximadament per anar ala biblioteca de la facultat i buscar una revista educativa.
Jo vaig trobar una revista anomenada “padres y colegios”à”Mochilas 4kg más que hace quince años”
Aquesta és una revista adreçada als pares on hi troben tot de solucions per a la etapa escolar dels seus fills, també poden plantjar dubtes i són resolts.

Visita a un espai educatiu

En Carles i jo per acabar la setmana d’activitats extraordinàries vam decidir anar a veure el museu de Badalona i tota la seva oferta educativa.
Ens vam facilitar uns butlletins on hi estaven exposades totes les visites guiades al museu durant tot l’any.
També cal dir que a part del museu també estava la possibilitat d’assistir a la visita de la fàbrica més famosa de Badalona de l’Anís del Mono i veure com era la seva elaboració.
Nosaltres vam veure una exposició referida a la Guerra Civil Espanyola mentre vèiem a diferents nens d’una escola veure l’exposició amb un guia.

Visita a un centre escolar

A la visita d’un centre escolar jo vaig decidir anar a l’escola Pere Vergés de Badalona.
Només entrar l’escola disposava d’un immens jardí i diferents espai on els nens hi podien jugar i explorar.
A la rebuda vam veure el director que ens va reunir al seu despatx i ens va fer cinc cèntims de tota la història de la escola i tot el seu projecte educatiu.
Una cosa que em va impressionar molt va ser el pes dels càrrecs que tenen a l’escola. Hi ha gairebé càrrecs per casi tot des de els típics delegats, passant per el consell escolar fins arribar a jardineria.
Per la elecció dels delegats cada nen que es presenta candidat ha de formular el seu míting per a la captació de vots. Llavors un dia es fa una presentació de cadascun dels candidats i s’escull el delegat que defensarà els interessos de la classe.
També cal destacar que tots els nens portàvem bata durant tota l’estona a l’escola i també cal destacar el paper del menjador en l’escola. Per a ells la hora del dinar era molt important, per això tothom que anés a aquell centre estava obligat a quedar-se a dinar cada dia ja que es creu que durant la hora de dinar es forma encara més el grup més cohesionat. Els professors aprofiten la hora del dinar per a parlar amb els seus alumnes i també a vegades dinen amb ells i així la figura del mestres és molt més propera a l’alumne en qüestió.

Visita a un centre socioeducatiu:“Casal Sant Roc”

Una de les activitats d’aquesta setmana extraordinària era la visita a diferents centres socioeducatius.
Jo vaig assistir a la visita del Casal Sant Roc a un barri de Badalona.
La visita va començar en una breu explicació de la història de la formació del barri i més conceptes en general.
Després vam poder anar a la Fundació Ateneu Sant Roc on era un espai habilitat per tota la gent de la zona on podia trobar recursos, informació i formació per a tirar endavant a la vida.
Hi feien cursets per a mares molt joves on se’ls hi ensenyava les coses bàsiques per a criar un fill entre d’altres.
L’Ateneu també per la tarda al igual que el Rialles explicat anteriorment també era un centre obert de dia on els nens després del dia d’escola anaven per la tarda allà.
La visita va ser molt interessant ja que vam poder veure amb els nostres propis ulls com estava format aquell espai i com s’organitzava.
Un anècdota de la visita va ser quan vaig veure la ludoteca dels petits ja que mai havia vist un ludoteca igual. Era com tot nen s’hagués pogut imaginar la seva pròpia zona de jocs: molt gran amb detalls molt acurats, va ser molt maco veure tot i sentir que els nens allà s’hi trobaran agust i podran gaudir.

Jornada de pràctiques

La jornada de pràctiques va consistir en viure amb petit grup de 1 o 2 persones com bé diu el títol una jornada de pràctiques de un alumne de 3r de Magisteri, en el nostre cas d’Educació Física.
Aquest va ser en Jordi Morera el qual estava cursant les pràctiques a l’Escola Pia de Mataró.
La jornada va ser poc intensa, quan vam arribar jo i la meva companya Sandra Cañete ens vam reunir amb en Jordi i aquest ens va ensenyar molt per sobre com estava dotada l’escola, les classes que hi havia... entre d’altres.
Després d’aquesta mini visita per l’escola vam presenciar una classe d’Educació Física on la meva impressió no va ser gaire bona ja que era molt pausada i no hi havia continuïtat en les activitats, sinó que els nens estaven parats força estona.
Per acabar vam veure una classe de relaxació a alumnes de 2n de Primària. La classe va consistir en la posada en marxa d’un disc de música relacionada amb el mar on els nens mitjançant les indicacions dels professors havien d’anar imaginant-se el mar i tranquil·litzant-se.

Conferència Eulàlia Bosch: “Fer de mestre”

Així va ser com van començar la setmana d’activitats extraordinàries amb un conferència de l’Eulàlia Bosch, titulada “Fer de mestre”.
De la conferència vaig prendre una sèrie d’anotacions:
-Pot ser més d’una conferència.
-Hauria de ser una secció més de la Universitat.
-Els nens que creixenà Estan canviant constantment. Estan davant nostre per créixer i nosaltres formem el seu creixement.
-Estrangeriaà Els nens que acaben d’arribar al món (escola). Ajudar-los a trobar el seu lloc en l’entorn que han nascut.
-Aprendre a viure a la teva ciutat és aprendre a viure a totes les ciutats del món. Si no anheles a la ciutat no neixes, no arrelaràs en cap altre. Hem de conèixer la ciutat lo suficient per tal d’alimentar la curiositat inesgotable dels nens.
-Que algú t’acompanyi a descobrir el nou món (escola).
-L’aliment del nostre coneixement està a fora.
-Els nens són curiosos per necessitat.
-No tenim dret a no alimentar.
-És amb les arts on nosaltres satisfarem la nostra curiositat.
-Per ser docent cal ser savi. Cal dedicar-se amb passió a l’estudi.

La improvisació

En Jorge ens va proposar una activitat diferent a les altres. Vam dividir la classe en dos grups, cada grup avaluava al altre. L’activitat consistia en la formació d’una mena d’història inventada entre tots els membres del grup sense haver fet una preparació prèvia sinó que havíem de fer servir la nostra imaginació i improvisació per dur a terme la història.
Les històries obtingudes van ser curioses ja que algunes començaven en un tema i acabaven en un altre totalment diferent.
Personalment em va agradar l’activitat, va ser entretinguda i alhora interessant.

Cibernàrium

Aquí us deixo un enllaç sobre la visita de l'espai gratuït Cibernàrium.

El dilluns dia 16 de novembre vam anar al parc tecnologic barcelona nord o millor dit cibernàrium. En aquest vam rebre una conferència per part de Jose Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor on ens parlava sobre la web 2.0 i l’educació. En aquesta ens van fer una mena de qüestionari per saber com anàvem sobre webs, el resultat d’aquest va ser que ningú de la sala d’actes va passar el test a part d’en Jorge. Aquesta informació ja ens va començar a desvetllar el perquè de la conferència entre d’altres.
Un dels conceptes clau de la conferència va ser la constant evolució de les noves tecnologies i la seva ràpida expansió per tot el món mitjançant un vídeo amb dades algunes veritablement impactants.
L’únic inconvenient que va sorgir a la conferència va se sobre el perill del web 2.0 ja que la informació que rebem avui pot quedar inservible al cap de molt poc temps.
També un altre dels perills va ser les webs socials ja que tu exposes tot lo que vols de la teva vida però pots arribar el punt tràgic que aquesta web et privi de la teva pròpia intimitat.
Jo crec que les noves tecnologies no són només per a oci sinó que com a la conferència bé van dir hi ha moltes altres que ens poden ajudar a nosaltres, futurs mestres a impartir les classes amb una altre metodologia i alhora igual d’educativa que les altres.

Web 2.0

Aquest és un vídeo sobre l'evolució i la importància de la comunicació en la nostra societat.

Seguídament ens van passar un qüestionari sobre l'utilització de les noves tecnologies.El resultat del qüestionari va ser que ningú de l'auditori menys en Jorge va arribar al 50%, ( jo vaig arribar 20%).

Exposicions territori I

El passat dimecres 25 de Novembre van començar les exposicions de territori.
Aquestes havien de durar sobre uns 6 minuts i un minut més màxim per anar finalitzant l'exposició.

Els temes exposats han estat:


Els Estats Units i els esports
El turisme a Catalunya
El poble de Tiana
El zoològic de Barcelona

Aquí deixo l'enllaç del Bloc d'en Roc el qual va fer el turisme a Catalunya perquè vegeu un exemple.

Recursos digitals

A la sessió de Gestió i Tic hem fet una pràctica compartida al google docs l'Esther, el Sergio, l'Edu i jo hem triat xtec radio, ja que ens ha semblat un tema molt interessant per a l'educació.

Aquí us deixo la web de que hem usat per a la realització del trebal i també o hi està tota la informació possible que un professor pot necessitar.

La nostra presentació que hem fet conjuntament des de el bloc d'en Carles:

VIDEOREPORTATGE SOBRE UN CENTRE OBERT DE DIA

Aquí us deixo el treball de seminari que vam fer en carles furest, la Eli Torras i jo.

He agafat l'entrada d'en Carles per a fer auqest entrada.


Aquest es un videoreportatge fet en un centre obert de dia anomenat riatlles situat a santa coloma de gramanet.
Aquest reportatge contesta una serie de preguntes (les quals estan en una entrada en aquest blog, en l'etiqueta de seminari.)

Muntatge

per culpa de diversos problemes tècnics, falta un tros de 5 minuts de vídeo el qual correspon al primer fragment de la entrevista; ja que te un format no compatible. Intentaré en un futur penjar-ho encara que sigui només àudio sense imatge.

disculpeu les molèsties.

És aquí on va sorgir tot:

Un dia a seminari va sorgir la idea del centre obert mentre debatíem un tema.
El Edu López va proposar fer una mena de recerca-treball sobre el centre de dia ja que en sabíem ben poca cosa.
Al cap d’unes setmanes la Elisabeth Torras, en Carles Furest i també el Edu López ens van passar unes enquestes abans de presentar-nos el dia següent el treball per tal de veure si lo que nosaltres crèiem que era un centre obert era lo correcte.
Va ser una activitat molt interessant ja que van fer un muntatge amb el movie maker i ens van presentar el centre amb un seguit de fotos i també una entrevista amb la subdirectora del centre.
Vàrem fer abans una pluja d’idees entre tots per tal de posar-nos d’acord en que volíem saber abans que anessin a fer l’entrevista.
- que pretén o quina es la seva Raó d'existir?- tipus de nens que rep?- necessitats dels nens?- característiques especials de l'educador i/o professionals dels centre?- recursos, infraestructures i/o necessitats del centre?- tipus de gestió, subvencions, ajuts...?- activitats que es fan al centre?- diferències entre centre de dia i centre d'acollida?- objectiu dels educadors?- experiències personals dels nens sense noms?- com arriben els nens al centre?

Reciatcions i debats IV

El passat dia 21 de desembre ha estat la última sessió de debats i reciatcions.

El tema del debat ha estat si s'hauria d'implantar el nou calendari escolar o no.
Aquest grup a diferència dels altres, ha usat les noves tecnologies i mitjançant unes diapositives ha anat argumentatnt la seva opinió respecte el tema.

També avui s'han fet les últimes recitacions, entre aquestes estava la meva, i on totes han estat molt interessants.

Aquí us deixo la meva recitació:

El temps viscut

Aquesta és la història d'un home que jo definiria com un cercador ... Un cercador és algú que cerca, no necessàriament algú que troba. Tampoc és algú que, necessàriament, sap què és el que està buscant. És simplement algú per a qui la seva vida és una recerca.

Un dia, el cercador va sentir que hauria d'anar a la ciutat de Kammer. Ell havia après a fer cas rigorós a aquestes sensacions que venien d'un lloc desconegut de si mateix, de manera que va deixar tot i va partir.

Després de dos dies de marxa pels polsegosos camins va veure de lluny la ciutat de Kammer. Una mica abans d'arribar al poble, un turó a la dreta del camí li va cridar molt l'atenció. Estava entapissada d'un verd meravellós i hi havia un munt d'arbres, ocells i flors belles. L'envoltava per complet una espècie de tanca de fusta lustrada ... Una portella de bronze el convidava a entrar.

De sobte va sentir que oblidava el poble i va sucumbir davant la temptació de descansar per un moment en aquell lloc. El buscador va traspassar el portal i va caminar lentament entre les pedres blanques que estaven distribuïdes com a l'atzar, entre els arbres. Va deixar que els seus ulls es posaran com papallones en cada detall d'aquest paradís multicolor. Els seus ulls eren els d'un cercador, i potser per això va descobrir sobre una de les pedres, aquella inscripció: "Aquí jeu Abdul Tareg. Va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies."

Es va sobresaltar una mica al adonar-se que aquesta pedra no era simplement una pedra, era una làpida. Va sentir pena al pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquell lloc. Mirant al seu voltant l'home es va adonar que la pedra del costat també tenia una inscripció. Es va acostar a llegir-la, deia: "Aquí jeu Yamir Kalib. Va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes."

El cercador es va sentir terriblement abatut. Aquest bell lloc era un cementiri i cada pedra, una tomba. Una per una va llegir les làpides. Totes tenien inscripcions similars: un nom i el temps de vida exacte del mort. Però el que més ho va connectar amb l'espant va ser comprovar que el que més temps havia viscut sobrepassava tot just els 11 anys.

Embargat per un dolor terrible es va asseure i es va posar a plorar. El cuidador del cementiri, que passava per aquí, es va acostar. El va mirar plorar per una estona en silenci i després li va preguntar si plorava per algun familiar. "No, cap familiar" va dir el cercador. Què passa amb aquest poble? ¿Quina cosa terrible hi ha en aquesta ciutat? Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc ...? Quina és la horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent que els ha obligat a construir un cementiri de nens ...?"

L'ancià va respondre: "Pot vostè asserenar. No hi ha tal maledicció. El que passa és que aquí tenim una vella costum. Li explicaré ... Quan un jove compleix quinze anys els seus pares li regalen una llibreta com aquesta que tinc aquí penjant del coll . I és tradició entre nosaltres que a partir d'aquest moment, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti en ella, a l'esquerra, que va ser el gaudit ia la dreta, quant temps dura la joia. "Va conèixer la seva nòvia, i es va enamorar d'ella. Quant de temps dur aquesta passió enorme i el plaer de conèixer-la? ¿Una setmana ..? ¿Dos.? ¿Tres setmanes i mitja ...? I després, l'emoció del primer petó, la festa de noces, quant va durar l'alegria del matrimoni? ¿Dos dies ...? ¿Una setmana ..? I el casament dels seus amics ...? I el viatge més desitjat ... I la trobada amb qui torna d'un país llunyà ..? Quant de temps dur el gaudir d'aquestes sensacions ...? ¿Hores ..? ¿Dies ...? Així, anem anotant a la llibreta cada moment que gaudim. Quan algú mor és la nostra costum obrir la seva llibreta i sumar el temps anotat, per escriure sobre la seva tomba, perquè és, amic caminant, l'únic i veritable temps viscut. "

Viu intensament, i sanament, el present

Exposicions de territori IV

El passat dia 16 de desembre ha esta la última sessió d'exposicions sobr el territori.

El temes exposats han estat:

-Diferents camins per un mateix destí.

-La gent de Ca'n Clos.

-L'esport al territori.

Per finalitzar la classe hem hagut d'entregar totes les avalucions de cada grup on nosaltre hem "ajudat" als professors a fer l'avalució o els hem intentat orientar evaluant als nostres companys.

Sessió de debats i recitacions III

Com a les altres entrades la varietat de les recitacions no m'ha pogut fer decantar-me cap a algina en concret ja que totes han estat per mí molt ben escollides i recitades.


Respecte a la sessió de debats, els temes debatuts han estat:

1- l'uniforme a les aules sí o no

2- l'ordinador a l'aula sí o no

El tema de l'uniforma ha estat molt interessant alhora que curiós ja que tots els components dell grup que defensava el sí dels uniformes anaven tots amb camisa i corbata i altres amb roba de carrer, cadascú amb el seu estil.
I respecte a l'altre debat jo crec que ha estat molt ben exposat i argumentat, jo mateix era membre d'un d'aquests grups, co ncretament del que estava en contra.

Exposicions de territori II

El dia 2 de desembre va tenir lloc la segona sessió d'exposicions de territori. Els temes que han exposat són els següents:

-Organització d'activitats per als infants en els pobles petits - Nadia Ambroj i Laia Castellà

-Festes i tradicions d'hivern a Catalunya - Laura Hedo i Anna Merino

-L'adopció internacional - Laura Sánchez i Mireia Vázquez

Aquí us penjo el power del grup de la Eli i la Sandra ja que com bé sabeu jo sóc de Badalona i m'ha resultat molt curiosa i també m'he sentit identificat en el tema.

Sessió de recitació i debats II

El passat 30 de Novembre va tenir lloc la segona sessió de recitacions i debats.
Aquesta va estar destacada per diversos poemes, històries, contes molt interessants. Alguns eren més complicats de recitar que altres però per la meva opinió tots van ser molt interessants alhora que originals.

Sobre la sessió de debats, ens van presentar dos temes molt interessants:

1-La relgió a les escoles sí o no

2-Els nens de diferents edats han de compartir una mateixa aula sí o no


Aquests temes han estat molt interessants ja que la religió per exemple és un tema clau que està molt qüestionat actualment i gràcies això he pogut veure les diferents opinions respecte aquest tema i crear la meva pròpia opinió sobre aquest.