El Jorge ens va fer llegir aquest llibre per seminari i la tasca d'aquest era que de tot el llibre, seleccionéssim un fragment d'un capítol i que seguidament féssim una breu reflexió.
Trobo que aquest llibre és molt interessant ja que ens mostra tots el problemes, experiències, situacions que pots trobar a qualsevol aula. He tingut diversos problemes alhora de triar un fragment ja que considero que molts fragments són molt bons però m’he decantat per aquest que prové del capítol anomenat “Acollir”.
“L’escola, no ho oblidem, és la primera entrada al món. Surten de la privacitat de casa per anar a un lloc on necessiten aprendre a parlar de tot el que els envolta. A nosaltres ens toca acollir-los, ensenyar-los de quina manera fem front a la vida, i no perquè ens imitin, sinó perquè puguin buscar amb més criteri la seva manera de fer-ho. A nosaltres ens toca ensenyar les paraules i la manera d’usar-les. La nostra autoritat ens empeny a fer el regal més preciós que mai pots fer, que és la condició humana.
I t’has de deixar acollir per aquell que aculls. Deixar-te acollir significa, sobretot, permetre que la seva presència t’impregni. Vol dir també trobar-lo interessant i viure’l com a necessari per al teu creixement.”
Penso que introduir al món al nouvingut és l’essència que dona sentit a la nostra feina i que hem d’estar predisposats a acollir i a deixar-nos acollir pel nostre creixement personal. Dic creixement personal perquè alhora que els infants aprenen de nosaltres, nosaltres també aprenem d’ells, estem en un continu aprenentatge durant tota la nostra etapa com a mestre.
Al cap i a la fi, poder ajudar a algú que abans no existia a trobar el seu lloc és un dels fets més gratificants.
